tag:blogger.com,1999:blog-10360407601289758612024-02-08T20:54:24.808+01:00Club de CronopiosClub sense més ocupació que esbrinar a què s'assembla un Cronopio?Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.comBlogger8125tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-42339933251081129422009-12-05T19:45:00.010+01:002009-12-05T20:28:57.590+01:00Discurso del oso<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://2.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqhXtY3MuI/AAAAAAAAABM/7y8TjlgOVwE/s1600-h/Discurso+del+oso.png" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;">S<img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqhXtY3MuI/AAAAAAAAABM/7y8TjlgOVwE/s320/Discurso+del+oso.png" /></a><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="http://4.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqjWJM7p3I/AAAAAAAAABc/oy4rbuEQbl8/s1600-h/Blog%2BOso3.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqjWJM7p3I/AAAAAAAAABc/oy4rbuEQbl8/s320/Blog%2BOso3.gif" /></a><a href="http://4.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqiOU9yF5I/AAAAAAAAABU/GFM6xaMaKeA/s1600-h/Blog%2BOso4.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://4.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqiOU9yF5I/AAAAAAAAABU/GFM6xaMaKeA/s320/Blog%2BOso4.gif" /></a><a href="http://1.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqoJYTXN6I/AAAAAAAAAB0/k59lYFTl3eo/s1600-h/Blog%2BOso2.gif" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://1.bp.blogspot.com/_otZ-x1Rd2z0/SxqoJYTXN6I/AAAAAAAAAB0/k59lYFTl3eo/s320/Blog%2BOso2.gif" /></a><br />
</div><br />
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: large;"><i><br />
</i></span><br />
</div><meta content="text/html; charset=utf-8" http-equiv="Content-Type"></meta><meta content="Word.Document" name="ProgId"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Generator"></meta><meta content="Microsoft Word 12" name="Originator"></meta><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CRomina%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_filelist.xml" rel="File-List"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CRomina%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_themedata.thmx" rel="themeData"></link><link href="file:///C:%5CDOCUME%7E1%5CRomina%5CCONFIG%7E1%5CTemp%5Cmsohtmlclip1%5C01%5Cclip_colorschememapping.xml" rel="colorSchemeMapping"></link> <m:smallfrac m:val="off"> <m:dispdef> <m:lmargin m:val="0"> <m:rmargin m:val="0"> <m:defjc m:val="centerGroup"> <m:wrapindent m:val="1440"> <m:intlim m:val="subSup"> <m:narylim m:val="undOvr"> </m:narylim></m:intlim> </m:wrapindent><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;
mso-font-charset:1;
mso-generic-font-family:roman;
mso-font-format:other;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:-1610611985 1073750139 0 0 159 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:"Calibri","sans-serif";
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
</style></m:defjc></m:rmargin></m:lmargin></m:dispdef></m:smallfrac><b style="color: purple; font-family: "Trebuchet MS",sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i>S'ASSEMBLA?</i></span></b>
<b style="color: purple; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i> </i></span></b>
<b style="color: purple; font-family: Verdana,sans-serif;"><span style="font-size: small;"><i> </i></span></b>
<div style="font-family: Verdana,sans-serif;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"></div><div style="color: #cc0000; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="color: #666666; font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: large;"><b>Discurso del Oso</b></span>
<span style="font-size: large;"><b> </b></span>
<span style="font-size: large;"><b> </b></span>
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Soy el oso de los caños de la casa, subo por los caños en las horas de silencio, los tubos de agua caliente, de la calefacción, del aire fresco, voy por los tubos de departamento en departamento y soy el oso que va por los caños.</span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Creo que me estiman porque mi pelo mantiene limpios los conductos, incesantemente corro por los tubos y nada me gusta más que pasar de piso en piso resbalando por los caños. A veces saco una pata por la canilla y la muchacha del tercero grita que se ha quemado, o gruño a la altura del horno del segundo y la cocinera Guillermina se queja de que el aire tira mal. De noche ando callado, y es cuando más ligero ando, me asomo al techo por la chimenea para ver si la luna baila arriba, y me dejo resbalar como el viento hasta las calderas del sótano. Y en verano nado de noche en la cisterna picoteada de estrellas, me lavo la cara primero con una mano, después con la otra, después con las dos juntas, y eso me produce una grandísima alegría.</span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
</div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"></div><div style="font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"><span style="font-size: small;">Entonces resbalo por todos los caños de la casa, gruñendo contento, y los matrimonios se agitan en sus camas y deploran la instalación de las tuberías. Algunos encienden la luz y escriben un papelito para acordarse de protestar cuando vean al portero. Yo busco la canilla que siempre queda abierta en algún piso; por allí saco la nariz y miro la oscuridad de las habitaciones donde viven esos seres que no pueden andar por los caños, y les tengo algo de lástima al verlos tan torpes y grandes, al oír como roncan y sueñan en voz alta, y están tan solos. Cuando de mañana se lavan la cara, les acaricio las mejillas, les lamo la nariz y me voy, vagamente seguro de haber hecho bien.</span>
<span style="font-size: small;"> </span>
<span style="font-size: small;"> </span>
</div><div style="color: orange; font-family: Verdana,sans-serif; text-align: justify;"></div><div class="MsoNormalCxSpMiddle" style="color: purple; font-family: Verdana,sans-serif; line-height: normal; text-align: justify;"><b><span style="font-size: large;">
Julio Cortázar </span></b>
</div><br />
Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com7tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-62478853082327718372009-11-18T20:13:00.001+01:002009-11-18T20:15:12.462+01:00Tortugas y Cronopios<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Ahora pasa que las tortugas son grandes admiradoras de la velocidad, como es natural. </span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Las esperanzas lo saben, y no se preocupan. </span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Los famas lo saben, y se burlan. </span><br /><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" >Los cronopios lo saben, y cada vez que encuentran una tortuga, sacan la caja de tizas de colores y sobre la redonda pizarra de la tortuga dibujan una golondrina.</span><br /></div><span style="font-family: verdana;font-size:130%;" ><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:85%;" >Julio Cortázar</span><br /></span>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com9tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-38833983879500813062009-11-18T19:43:00.001+01:002009-11-18T19:48:49.032+01:00La foto salió movida<div style="text-align: justify;"><span style="font-family: verdana;font-family:Verdana,Helvetica,Arial;font-size:130%;" > Un cronopio va a abrir la puerta de calle, y al meter la mano en el bolsillo para sacar la llave lo que saca es una caja de fósforos, entonces este cronopio se aflige mucho y empieza a pensar que si en vez de la llave encuentra los fósforos, sería horrible que el mundo se hubiera desplazado de golpe, y a lo mejor si los fósforos están donde la llave, puede suceder que encuentre la billetera llena de fósforos, y la azucarera llena de dinero, y el piano lleno de azúcar, y la guía del teléfono llena de música, y el ropero lleno de abonados, y la cama llena de trajes, y los floreros llenos de sábanas, y los tranvías llenos de rosas, y los campos llenos de tranvías. Así es que este cronopio se aflige horriblemente y corre a mirarse al espejo, pero como el espejo esta algo ladeado lo que ve es el paragüero del zaguán, y sus presunciones se confirman y estalla en sollozos, cae de rodillas y junta sus manecitas no sabe para que. Los famas vecinos acuden a consolarlo, y también las esperanzas, pero pasan horas antes de que el cronopio salga de su desesperación y acepte una taza de té, que mira y examina mucho antes de beber, no vaya a pasar que en vez de una taza de té sea un hormiguero o un libro de Samuel Smiles.<br /><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:85%;" >Julio Cortázar.</span><br /></span></div>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-88467424562052628092009-11-15T18:37:00.008+01:002009-11-18T22:14:44.429+01:00Es muy difícil ver un cronopio<span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:85%;" >Distingits i Distingides Membres del Club,<br />aquí tenim el primer testimoni d'algú que està sobre la pista, des de Madrid...</span><br /><br /></span></span><div style="text-align: justify;"><span style="font-size:130%;"><span style="font-family:verdana;">Es muy difícil ver un cronopio. Uno que tenga todas sus características propias, y su color verdoso...pero los hay, aunque sean semi-cronopios. Estoy bajo la pista de uno, o mejor, de dos. A uno lo lo conocí bien, pero tengo que volver a recordarlo, porque entonces no sabía que lo era, y ahora he de reconocerlo desde la ignorancia y el deseo de que lo sea; se me coló dentro y he de encontrarlo, porque es muy juguetón y desordenado. El otro lo intuyo, pero tengo que ser muy prudente con él. No debe notar mi presencia. Os tendré al tanto. </span></span><br /></div><span style="font-size:130%;"><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:85%;" ><span style="font-family:verdana;">F. B.<br /></span></span></span>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-61191095222554889442009-11-14T18:34:00.000+01:002009-11-14T21:58:00.549+01:00Historia<div style="text-align: justify;font-family:verdana;"><span class="pt" style="font-size:130%;">Un cronopio pequeñito buscaba la llave de la puerta de la calle en la mesa de luz, la mesa de luz en en dormitorio, el dormitorio en la casa, la casa en la calle.</span><span style="font-size:130%;"><br /></span><span class="pt" style="font-size:130%;"> </span><span style="font-size:130%;"><br /></span><span class="pt" style="font-size:130%;"> Aquí se detenía el cronopio, pues para salir a la calle precisaba la llave de la puerta.<br /><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-size:85%;" >Julio Cortázar.</span><br /></span></div>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-90888390129341031542009-11-14T17:31:00.012+01:002009-11-15T22:12:57.628+01:00Cortázar y Cronopios: primer encuentro<span style="font-size:100%;"><span style="color: rgb(51, 153, 153);font-size:100%;" ><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;">Voleu saber cóm es van conèixer? De quin color son?</span><br /><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;">El mateix Cortázar ho comenta.</span><br /></span></span><br /><br /><object width="320" height="265"><object width="320" height="265"><param name="movie" value="http://www.youtube.com/v/yS14T8ObSew&hl=es_ES&fs=1&rel=0"><param name="allowFullScreen" value="true"><param name="allowscriptaccess" value="always"><embed src="http://www.youtube.com/v/yS14T8ObSew&hl=es_ES&fs=1&rel=0" type="application/x-shockwave-flash" allowscriptaccess="always" allowfullscreen="true" width="320" height="265"></embed></object><span style="color: rgb(51, 153, 153);font-size:100%;" ><span style="font-family:verdana;"><br /><br /></span></span></object>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-29993822113388686132009-11-14T17:27:00.000+01:002009-11-14T21:56:03.544+01:00Flor y Cronopio<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" >Un cronopio encuentra una flor solitaria en medio de los campos. Primero la va a arrancar, pero piensa que es una crueldad inútil y se pone de rodillas a su lado y juega alegremente con la flor, a saber: le acaricia los pétalos, la sopla para que baile, zumba como una abeja, huele su perfume, y finalmente se acuesta debajo de la flor y se duerme envuelto en una gran paz.</span><br /><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" > La flor piensa: «Es como una flor».</span><br /></div><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" ><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-size:85%;" >Julio Cortázar.</span><br /></span>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com8tag:blogger.com,1999:blog-1036040760128975861.post-15891594977799789062009-11-14T17:22:00.001+01:002009-11-15T18:59:49.566+01:00Conservación de los recuerdos<div style="text-align: justify;"><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" >Los famas para conservar sus recuerdos proceden a embalsamarlos en la siguiente forma: luego de fijado el recuerdo con pelos y señales, lo envuelven de pies a cabeza en una sábana negra y lo colocan parado contra la pared de la sala, con un cartelito que dice: "Excursión a Quilmes", o: "Frank Sinatra".</span><span style="font-size:130%;"><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" > </span><span style="font-size:130%;"><br /></span><span style=";font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" > Los cronopios, en cambio, esos seres desordenados y tibios, dejan los recuerdos sueltos por la casa, entre alegres gritos, y ellos andan por el medio y cuando pasa corriendo uno, lo acarician con suavidad y le dicen: "No vayas a lastimarte", y también: "Cuidado con los escalones". Es por eso que las casas de los famas son ordenadas y silenciosas, mientras que en las de los cronopios hay gran bulla y puertas que golpean. Los vecinos se quejan siempres de los cronopios, y los famas mueven la cabeza comprensivamente y van a ver si las etiquetas están todas en su sitio.</span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-family:verdana;font-size:130%;" class="pt" ><span style="color: rgb(51, 153, 153);"><br /></span></span><span style="color: rgb(255, 102, 0); font-weight: bold;font-family:verdana;font-size:100%;" class="pt" ><span style="color: rgb(51, 153, 153);"><span style="color: rgb(255, 102, 0);">Julio Cortázar.</span></span></span><span style="font-weight: bold; color: rgb(255, 102, 0);font-family:verdana;font-size:85%;" class="pt" ><span style="color: rgb(51, 153, 153);"><br /></span></span></div>Romina Perez Toldihttp://www.blogger.com/profile/09052216586283053163noreply@blogger.com1